ARRI, POLL! ARRI, POLL!
Població: Ripoll
Zona: Ripollès
Temàtica: Mite
Edats recomanades: Ed. Infantil, Cicle Inicial i Cicle Mitjà
Llegenda documentada: És una llegenda popular arrelada al municipi.
Fa molts i molts i encara més anys, que en un poblet dels Pirineus hi havia una vella que era sorda. Vivia en una caseta de pedra robusta i parets molts gruixudes; és clar, els dies d'hivern eren molt freds i calia resguardar-se. Fora la casa, hi havia un tancat amb dues eugues, quatre ovelles, vuit conills, setze cabres i trenta-dues gallines.

La vella vivia als afores del poble i cada dia de mercat portava ous, llet i alguns dels seus animals per vendre. Vet aquí que un dia, de bon matí, va despertar-se per preparar les mercaderies que baixaria al poble. Primer de tot, va entrar al corral a agafar els ous que hi havia. Després, va munyir les cabres per extreure'ls-hi la llet i, per últim, va engabiar algun conill i algunes gallines que ja no servien per pondre. Un cop tot arreplegat, va lligar les eugues a un vell carro de fusta que guardava al porxo i ho va carregar tot. Era vella, però es mantenia en forma gràcies a l'aire fresc dels Pirineus.

Les eugues avançaven a pas lent pel camí de grava. Els sots no permetien anar gaire més ràpid. De sobte, una roda va ensopegar en un clot més profund i una de les gàbies va caure carro avall amb tanta mala sort que la porteta de filferro es va obrir. La vella baixà del carro per buscar les gallines i les tornà a la gàbia d'una en una. I quan ja pensava que totes les gallines eren tancades, sentí un pollet al seu darrere. Ella no el volia pas portar al mercat; devia haver-se ficat a la gàbia sense que ella se n'adonés.

-Arri poll! Arri poll! - cridà la vella darrere el pollet mentre l'atiava amb el seu bastó.

En això que un caminant foraster va veure la vella amb tota aquella animalada i li va dir:

-Em podria dir cap a on va, mestressa?
-Arri poll! Arri poll! - I la vella continuà atiant el pollet.

El foraster es va mirar aquella vella ben estranyat. No sabia que el poble, de fet, no tenia nom; i molt menys, que la vella era sorda com una tàpia. Ell va entendre que la senyora li havia dit que anava 'a Ripoll'. Des de llavors ençà, els forasters que venien a la comarca van començar a anomenar Ripoll a aquell poble, fins que la seva pròpia gent el va adoptar com a seu.

També és cert que els lingüistes diuen que Ripoll no és més que l'evolució de 'Riopullo', que en llatí significava 'riu de pollancres'. Però llavors, sempre ens quedarà el dubte de per què a l'escut de Ripoll apareix un gall...
La vostra donació és un ajut al projecte 'Llegendes de Catalunya' i a la Cultura Catalana. Els fons recaptats només seran utilitzats en les despeses derivades directament o indirecta del projecte. Ens comprometem a presentar cada any una revisió dels ingressos i les despeses per tal de ser fidels i transparents amb la vostra ajuda. Gràcies!
Llicència de Creative Commons
Llegendes de Catalunya està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a llegendesdecatalunya.plisweb.com