LA MUNTANYA MALEÏDA
Població: -
Zona: Pirineus
Temàtica: Mite
Edats recomanades: Totes
Llegenda documentada: És una llegenda popular arrelada als municipis pirinencs.
· de la PENYA, F. (1709) Anales de Cataluña. 3 volums. Impressor Joseph Llopis, Barcelona. (Disponible a Google Books - Volum I, Volum II i Volum III)
Expliquen a les muntanyes dels Pirineus, sobretot a l’Aragó, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça, que un dels seus pics amaga rere seu una terrible maledicció. No serem nosaltres ni jutges ni defensors, només us explicarem la història real tal i com ha arribat als nostres dies. Vosaltres decidiu fins a on voleu creure…

Molts segles enrere, l’arribada de les primeres nevades de l’hivern va agafar tothom d’imprevist. Les gelades no solien arribar mai tan aviat i aquell any va sorprendre llogarrencs i forasters. Només alguns aventurats intentaven guanyar-li hores al temps i sortien en mig de la tempesta.

Una d’aquestes persones resultà ésser un rodamón que vagava per terres pirinenques. Amb unes robes que amb prou feines li tapaven les vergonyes, s’exposava dia i nit al fred extrem de l’alta muntanya. Vivia de l’almoina de la gent i no tenia sostre fix. Més aviat semblava vagar sense rumb definit. Així fou com va arribar a un petit poble allà on les muntanyes fan de frontera natural entre l’Aragó i Catalunya.

Aquell dia era especialment fred, especialment ventós i especialment cru. Parava davant de cada porta i trucava amb les seves mans nues. Les poques que s’obrien no albergaven bones notícies. Ningú semblava tenir un llit o un lloc a taula per aquell rodamón. Fins que darrera de l’última porta d’aquell poble aparegué un pastor no gaire més ben vestit que ell. El va fer passar i compartí amb ell una sopa aigualida i un tall escarransit de formatge. Era tot el que li quedava mentre els camins no tornessin a ser transitables.

L’endemà al matí, el rodamón va demanar al pastor que el seguís amb el seu ramat. No li va donar cap explicació, però tampoc tenia motius per negar-s’hi. Feia dies que les ovelles no pasturaven i tot just semblava que s’obrien clarianes pel camí que seguia el rodamón. En arribar a un cim ben elevat, el rodamón s’aturà en sec i, mentre li posava una mà sobre l’espatlla, amb l’altra li assenyalava allà d’on venien. El poble estava completament colgat de neu i aquells que havien estat els seus veïns, que li havien negat l’ajuda al rodamón, s’havien convertit en figures de pedra. Aquí i allà, podia veure homes, dones i ovelles de pura roca.

Hom diu que aquestes són les agulles que donen forma a la Maladeta, la muntanya maleïda. Quan el pastor va redreçar la vista, el rodamón havia desaparegut. No quedava ni rastre del seu cos ni de les seves petjades. Alguns diran que va ser el mateix Jesús qui va guiar el pastor lluny d’aquella terrible nevada. La veritat? Només el pastor ens la podria explicar...
La vostra donació és un ajut al projecte 'Llegendes de Catalunya' i a la Cultura Catalana. Els fons recaptats només seran utilitzats en les despeses derivades directament o indirecta del projecte. Ens comprometem a presentar cada any una revisió dels ingressos i les despeses per tal de ser fidels i transparents amb la vostra ajuda. Gràcies!
Llicència de Creative Commons
Llegendes de Catalunya està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a llegendesdecatalunya.plisweb.com