EL SANT CRIST DE BALAGUER
Població: Balaguer
Comarca: Noguera
Temàtica: Religiosa
Edats recomanades: Ed. Primària i ESO
Llegenda documentada: El 1585 ja es va recollir al propi santuari.
· VALLDAURA, A. (1877) Tradicions religiosa de Catalunya. Estampa de J. Roca i Bros., Barcelona
· Los goigs del Santíssim Crucifici de Balaguer (Geronim Palol, Girona, 1689)
Nicodem, que va presenciar la crucifixió de Jesús, estava molt compungit per aquella barbàrie. Tant era així, que va passar tota una setmana sense poder moure's del llit. Nicodem sabia que no podria suportar gaires més dies aquella situació; o bé moriria del xoc o bé moriria de gana. Una d'aquelles nits, despertà sobresaltat i amarat de suor. Un calfred recorregué el seu cos i se li il·luminà la rostre: tallaria una figura de Jesús a la creu per reflectir el seu patiment. Volia que tothom fos conscient del dolor que havia patit Jesús en aquella dura condemna.

L'endemà al matí es va posar mans a la feina. Aconseguí una soca robusta i es tancà a casa seva per donar-li forma. Va decidir començar pels peus i hora rere hora va tallar primer els dits, els peus i les cames amb tanta delicadesa que semblava que pogués cobrar vida en qualsevol moment. La nit el va sorprendre quan arribava als malucs i va decidir descansar. Ja de bon matí, va agafar les seves eines i es va concentrar en la figura. Les mans se li movien soles. Ara tallava aquí, ara tallava allà; ara una mica més, ara una mica menys. La segona nit va arribar quan ja tenia tot el tors tallat. Les ferides eren tan realistes que semblava que la sang realment brollés de dins de la fusta. El tercer dia, la figura va quedar gairebé enllestida. Els braços van aparèixer lentament clavats amb patiment sobre la creu. Els dits gairebé tremolaven de tan àgil que havia estat el traç. Es va ficar al llit sense canviar-se de roba tot esperant que tornés la llum del dia i continuar treballant.

Gairebé no va poder aclucar l'ull. Estava preocupat de no saber transmetre el patiment de Jesús a través del seu rostre. No es creia ni prou capaç ni prou digne de mostrar el dolor i això l'angoixava. Va passar tot el dia davant de la talla. Estava tota perfecta, però encara no tenia cap. La nit li va caure a sobre com una llosa de roca massissa. El cansament va poder amb ell i va caure en rodó sobre el llit. Durant la nit, va somniar que uns àngels s'apareixien al seu dormitori i esculpien el cap de Jesús; un cap que ell no havia estat capaç de tallar. El gall va cantar aviat i Nicodem va situar-ne novament al davant de l'escultura. Va poder observar un detall que difícilment podia passar desapercebut: la cara estava perfectament tallada. Mai va saber si el seu somni havia estat real o si s'havia despertat inconscientment durant la nit per acabar la figura.

Així fou com la imatge va quedar tallada per sempre. O això explica la llegenda, perquè no hi ha cap document que acrediti l'origen de la talla. Però com va arribar des de Jerusalem fins a Balaguer? La llegenda continua i explica que, quan els cristians van començar a ser perseguits, van traslladar la figura fins a Beirut, on era venerada en un soterrani. No se sap com ni quan ni per què, però la figura va quedar abandonada en un armari fins que la varen descobrir en una festa. La imatge de Jesús a la creu era ofensiva en aquelles terres i la van llençar a la mar Mediterrània. Les onades, en lloc de tornar-la cap a la costa, van emportar-se-la mar endins i va creuar tota la mar fins arribar al Delta de l'Ebre. L'escultura va remuntar riu amunt fins arribar al Segre i encara va continuar amunt fins arribar a Balaguer.

La figura va quedar surant durant hores i dies sense moure's. El corrent semblava que no pogués endur-se-la riu avall i la figura ja no remuntava el curs. Molta gent va baixar fins el riu per treure-la figura, però quan ja eren dins de l'aigua, la figura s'allunyava cada cop que li allargaven els braços. La notícia va arribar a oïdes de l'abadessa del Convent de Santa Clara. L'abadessa va avisar totes les monges clarisses que habitaven el convent i van marxar en processó fins al riu. La gent que intentava treure l'escultura va veure com sortien les monges amb el seu hàbit blanc i talment semblaven àngels que baixaven de la muntanya. En arribar a la riba, l'abadessa va apropar-se a l'aigua i la talla de Jesús va surar lentament cap a ella i la va poder agafar. De nou en processó, les monges van portar l'escultura fins al convent, on encara es pot veure avui dia.
La vostra donació és un ajut al projecte 'Llegendes de Catalunya' i a la Cultura Catalana. Els fons recaptats només seran utilitzats en les despeses derivades directament o indirecta del projecte. Ens comprometem a presentar cada any una revisió dels ingressos i les despeses per tal de ser fidels i transparents amb la vostra ajuda. Gràcies!
Llicència de Creative Commons
Llegendes de Catalunya està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a llegendesdecatalunya.plisweb.com