EL CASTELL DEL REMEI
Població: Torreneral (Penelles)
Comarca: Noguera
Temàtica: Bruixeria
Edats recomanades: Cicle Mitjà i Cicle Superior
Llegenda documentada: Les dates i personatges amb nom i cognoms són reals. La història no forma part de cap llegenda popular.
És història real la que ara us explicarem. I qui no s'ho cregui, que demani llegir les escriptures originals, que encara es conserven a l'arxiu. Malgrat que l'explotació vinícola de la finca començà a la darreria del segle XVIII gràcies a la plantació dels primers ceps, la seva història es remunta molts anys enrere, al segle XI.

Val a dir que el castell s'ubica a la població de Penelles, però gran part de la finca pertany al municipi de Torreneral. L'any 1079, el comte Ermengol IV d'Urgell i la seva dona, Llúcia de Pallars, van dividir en dues parts la 'Quadra de Cortessa', nom de l'actual castell. Una d'elles la van cedir a un grup de monjos benedictins procedents de Santa Maria de Ripoll per a la fundació del Monestir de Gualter. L'altra part, la que ens ocuparà a nosaltres, la van donar a un cavaller d'origen occità que serví a les ordres del comte durant la conquesta de la zona. Aquell cavaller era Airalli Bernardi de Tolone i la seva finca, Torre d'Airalli, anà evolucionant cap a Torre de n'Eral, Torre Neral i, amb els anys, l'actual Torreneral. La vinculació del nom al territori, tal i com recullen les escriptures, fou conseqüència que el senyor de n'Eral construís la torre de guarda original. La nostra història realment començarà el 1123 quan, no sense polèmica, el Monestir de Gualter heretà aquesta part de la finca.

Com dèiem, el Monestir va heretar la Torre d'Airalli, però les escriptures no semblen gaire clares. Segons explica la gent de la Noguera i de l'Urgell, l'abat de Gualter aprofità la demència del senyor de n'Eral per fer-lo redactar un nou testament. El comte no tenia descendència i feia anys que havia enviudat, de manera que volia cedir les terres a un nebot molt llunyà. La intervenció de l'abat va suposar la reunificació de la finca sota la gestió del Monestir.

Passats uns quants segles i després de més d'una reestructuració de l'Església, la finca de Torreneral i, per suposat, el castell del Remei, s'havien convertit en l'últim gran latifundi de Catalunya. En aquest context, no era d'estranyar l'aparició de suposats hereus que reclamaven la part de la finca de Torre d'Airalli. La majoria dels pretendents eren simples oportunistes amb històries poc o gens coherents; fins que un dia, un home aparracat aparegué a la torre a mitjanit. Fora feia vent i fred, i una espessa boira feia setmanes que s'havia instal·lat a la contrada. El guarda no les tenia totes en veure aquell rodamón, però al cap i a la fi allò era un monestir i no podien negar-li asil a ningú en una nit com aquella.

L'endemà al matí, el guarda anà a despertà el rodamón, però no trobà ni aquell home de cabell llanut i blanc ni els parracs bruts de la nit anterior. En el seu lloc, hi havia un home de mitjana edat, amb robes de seda finíssima i un cabell més negre que l'atzabeja. L'home no deixà parlar el guarda, que encara es mostrava perplex del que veia. Exigí de veure l'escrivà oficial del castell. Contravenint les normes de Monestir, el guarda accedí condicionat per l'enorme respecte que li infonia aquella figura.

Un cop l'escrivà i ell foren sols a la mateixa estança, un llarg silenci inundà la sala. L'escrivà el desfiu amb una seguretat pròpia de la gent lletrada:

-No faré això que vols.
-Encara no he dit res. - Digué l'home – Relaxa't i escolta.
-Ens podem estalviar molt de temps si deixem la qüestió i tornem als nostres afers.
-Cap problema. El meu afer és recuperar les terres de la meva família i el teu, escriure la veritable història del castell.
-La història d'aquest castell ja està escrita.
-Però es pot reescriure! - Cridà l'home misteriós.
-No! - Respongué l'escrivà. Després digués – Tampoc sabia que seria jo l'escrivà de qui parlaven les escriptures.
-Llavors, ja deus saber què t'espera si no acceptes la meva proposta... - Insinuà el foraster.
-Sí.
-I doncs?
-Hauríem acabat ja si haguessis escoltat la meva primera frase: 'no faré això que vols'.
-Et dono una setmana per què t'ho repensis. Si quan torni no vols reescriure les escriptures, maleiré la teva dona i la teva filla. I qualsevol nena que neixi a la teva família, maleïda sirà!

Els dies van passar, però l'escrivà no estava disposat a canviar les escriptura per donar-li la finca a ningú. Tenia a les seves mans, a les seves paraules, la possibilitat de canviar la història; però ell estava convençut que fer-ho seria encara pitjor. Si tots els escrivans canviessin la història, ningú sabria realment d'on venim ni on anem, on tenim les arrels i on cauen els nostres fruits.

Set dies i set nits després, l'home misteriós arribà de nou al castell. No van caler paraules ni més amenaces. En veure que l'escrivà no havia canviat d'idea, va pronunciar una maledicció i a l'última paraula, un tro resseguí la comarca procedent de Rocafinestres.

Des de llavors, totes les nenes que naixien a la família de l'escrivà estigueren maleïdes. Començant per la seva néta, filla de la seva filla. Afortunadament, com que coneixia sobradament els poders d'aquell home, feia temps que cartejava amb un ermità que coneixia tots els encanteris. Gràcies a ell, va poder revertir l'encanteri maligne. Malgrat que no va poder desfer-lo, sí que va aconseguir que tan sols es convertissin en bruixes. I de totes les bruixes que han nascut al nostre país, es troben entre les millors. Avui dia, ja s'han escampat per mig món, protegint la gent que els envolta i les terres que les acullen.

Només ens quedarà un dubte. Un de sol: qui era l'estrany foraster que les va maleir?
La vostra donació és un ajut al projecte 'Llegendes de Catalunya' i a la Cultura Catalana. Els fons recaptats només seran utilitzats en les despeses derivades directament o indirecta del projecte. Ens comprometem a presentar cada any una revisió dels ingressos i les despeses per tal de ser fidels i transparents amb la vostra ajuda. Gràcies!
Llicència de Creative Commons
Llegendes de Catalunya està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a llegendesdecatalunya.plisweb.com