FORT FARELL O EL GEGANT DEL PI
Població: Caldes de Montbui / Barcelona
Comarca: Vallès Oriental / Barcelonès
Temàtica: Gegants
Edats recomanades: Ed. Infantil, Cicle Inicial i Cicle Mitjà
Llegenda documentada: És una llegenda popular que ha begut de la tradició oral. Ara està fortament arrelada a les Llars d'infants i Escoles d'arreu del país.
· MESTRES, A. (1994) Llegendes del Montseny. Pàg. 117. Editorial L’abadia de Montserrat.
Fa molts i molts anys, va néixer un nen molt i molt gran. Tan gran era, que per caminar feia servir un pi que ell mateix havia arrencat amb les seves pròpies mans. I com que havia nascut a una masia de Caldes de Montbui anomenada Can Farell, tothom el va conèixer per Fort Farell.

S'expliquen moltes coses d'en Fort Farell. Hi ha qui diu que quan tenia molta sed s'atansava al riu Mogent i d'una glopada el deixava buit. De manera que tothom pensava que s'havia assecat. Però com que l'aigua continuava baixant de la muntanya, el riu tornava a omplir-se a les poques hores.

Segons una de les llegendes, en Fort Farell es va assabentar un dia que Colom havia tornat d'Amèrica acompanyat d'uns indígenes negres molt grans. Els Reis Catòlics van quedar meravellats amb la seva mida, però els catalans que els van veure no semblaven gaire impressionats. Per a gegant, el Gegant del Pi, que no era un altre que en Fort Farell, que sempre traginava el seu pi de bastó. Com que els Reis i nobles castellans no s'ho creien, van anar a avisar-lo i en Fort Farell va anar a peu cap a Barcelona. A les portes de la muralla, el guàrdia el va fer deixar la taxa de llenya pel pi que portava, però en Fort Farell el va enviar a l'altra banda de la muralla sense gaire esforç.

El van fer passar a la sala on estaven els Reis Catòlics i va veure els dos indígenes negres al bell mig de la sala. Eren molt grans i forts, però no tant com ell. Així que va ser al seu davant, va agafar cadascun d'un braç i va cridar:

-Aparteu-vos, gent de les Amèriques, que allà on cauran, tot ho aixafaran!

I amb una estrebada de gegant, els va llençar tan lluny que van travessar l'oceà i van tornar a les Amèriques, d'on no van sortir mai més.

Una altra de les històries explica que el Gegant del Pi va enrabiar en saber que Barcelona havia estat conquerida pels sarraïns. Va arrencar un pi de soca-rel i es va plantar a les portes de la ciutat amb unes poques gambades. El sarraí que vigilava el portal li va dir que no el deixaria pas entrar i van lluitar. En Fort Farell va guanyar amb molta facilitat en clavar-li un cop de pi al Gegant de la Ciutat. I d'aquí ba néixer la famosa cançoneta popular que li cantem a la nostra canalla.

El Gegant del Pi,
ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi,
ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat,
ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.
La vostra donació és un ajut al projecte 'Llegendes de Catalunya' i a la Cultura Catalana. Els fons recaptats només seran utilitzats en les despeses derivades directament o indirecta del projecte. Ens comprometem a presentar cada any una revisió dels ingressos i les despeses per tal de ser fidels i transparents amb la vostra ajuda. Gràcies!
Llicència de Creative Commons
Llegendes de Catalunya està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a llegendesdecatalunya.plisweb.com